Tancament del curs

Ara que hem arribat al final d'aquest curs, és hora de fer balanç i sospesar tot allò positiu i tot allò que podria millorar-se. 

Personalment, he d'acceptar que la meva poca predisposició per fer el curs no m'ha acompanyat gaire a l'hora de realitzar les tasques que en ocasions se m'han fet feixugues. Però, a la vida, en general, i en la nostra tasca docent també, una en sut més beneficiada si d'allò que no li ve gaire de gust fer, en busca la banda positiva, enriquidora, etc. Això és el que he anat fent al llarg de les 12 sessions que durava el curs. La veritat és que no me'n vaig amb les mans buides; m'enduc xerrades amb col·legues de professió, experiències enriquidores, nous coneixements, més formació per a millorar la meva tasca docent, noves coneixences de persones d'arreu i, fins i tot, finalitzo el curs havent fet teràpia grupal sobre diversos aspectes que ens preocupaven amb més o menys intensitat a gairebé tots i totes.

Finalment doncs, la banda de la balança que pesa més és la part on hi he anat col·locant tot allò que m'ha agradat i m'ha estat profitós tant en la meva vida laboral com en la pesonal.

Per enllestir aquesta última entrega, penjo una vinyeta del còmic de Mafalda. M'agrada molt i connectant-ho amb la nostra professió penso que a part de transmetre nous coneixements als nostres alumnes, també hem d'aconseguir fer-los néixer i créixer el seu propi criteri, opinió... pel tal que siguin persones capaces de canviar allò que no els agrada i que, per tant, no es deixin portar per allò que diuen, allò que fan ... els altres.

Moltes gràcies i fins una altra!

Núria

AVALUACIÓ

A continuació podeu trobar la coavaluació feta a la companya assignada.

http://es.scribd.com/doc/51735720

TREBALL EDUCACIÓ EMOCIONAL

Activitat 1: Comentari de l'article : "Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra" 

El podeu llegir clicant al següent enllaç:

http://es.scribd.com/full/27119402?access_key=key-2g8ec10hvp7p2d06hzvo

Penso que aquest és un article molt interessant. Havia sentit a parlar sobre el "poder" que pot tenir la ment pel que fa a la nostra salut, però encara no havia topat amb cap article com aquest on s'entrevistés a un metge i que aquest enumerés una llista força llarga dels beneficis que podem obtenir tenint un pensament positiu.

Ara bé, penso que la part més complicada, per tal d'aconseguir beneficis de pensaments positius, és la obtenció de les eines necessàries. És a dir, penso que si el que es vol és tenir un bon domini de la pròpia ment, cadascú ha de vetllar la manera per aconseguir els mitjans i aprendre a fer-ho.

Com a mestra, penso que després d'haver llegit l'article, tinc una nova tasca formativa a fer ben aviat. Des del meu punt de vista, l'Educació Emocional ha d'entrar dins les aules, és necessari per tal de formar persones emprenedores, lluitadores, compromeses, que no tinguin por a la responsabilitat, que sàpiguen aprendre dels errors i agafar forces per a tornar a començar, que sàpiguen estimar-se, valorar-se, entre moltes altres qualitats que ens pot aportar el control de la nostra ment.

Taller: Diversitat. Interculturalitat i Avaluació

ACTIVITAT  1

AUTOANÀLISI

En el vídeo apareix una nena que plora i  mira amunt. És llavors, quan apareix un noi i veient que la nena plora perquè el seu globus ha quedat atrapat a dalt de tot del fanal, puja fins dalt i li agafa. Quan està a punt de retornar-li, apareix la mare, mostrant-se molt espantada, i agafa la nena corrent per tal que no s’acosti al noi. Quan el noi en qüestió arriba a casa, observem que a la seva habitació hi ha molts més globus, per tant, la situació vista anteriorment s’ha anat repetint a la vida d’aquest noi.

 La primera vegada que vaig veure el vídeo, vaig pensar que la mare s’havia espantat perquè el noi era un desconegut i s’acostava a la seva filla. No va ser fins més endavant, quan el noi arriba a casa i deixa el globus amb els altres, que em vaig adonar que l’anunci intentava donar un altre tipus de missatge.

Penso que l’anunci utilitza una persona de color com a protagonista de manera poc apropiada, ja que hi ha mil maneres de fer publicitat d’una pasta de dents sense haver de recórrer  a aspectes racistes. Des del meu punt de vista, l’escena on la mare s’emporta la nena a córrer cuita és utilitzada per a fer una crítica social contra el racisme, contra la por a algú o a alguna cosa que no és com “nosaltres”, etc. Però, en el fons, el fet de veure que el noi s’estira en un raspall de dents gegant (com si fos el seu llit) i s’acaba convertint en la pasta de dents (fosca) que hi ha damunt d’un raspall de mida estàndard, ja mostra connotacions racistes per si sol.

CONTRAST

Les opinions dels companys varen ser les següents:

- El color negre està vist com a quelcom negatiu

- Tots hem viscut situacions com la del vídeo

- Com és que transmetem/inculquem els nostres pensaments en els altres si aquests no sempre són encertats, correctes, respectuosos...

- Fanal: imatge de socialització  Globus: discriminació. El noi intenta socialitzar-se pujant el fanal però l’únic que aconsegueix és la discriminació, és a dir el globus.

- No som conscients del que ens pot enriquir algú que ve de fora i que té una cultura diferent a la nostra.

REDESCRIPCIÓ

La conclusió final que extrec d’aquest vídeo i la tasca duta a terme és que sovint prenem per bo, normal, millor, etc. tot allò que ens és proper i conegut. És a dir, que quan topem amb quelcom  desconegut, acostumem a tenir-ne por i, a vegades, a rebutjar-ho; sense adonar-nos que amb aquest simple gest, fruit de la ignorància, estem perdent la oportunitat per a conèixer i descobrir nous coneixements, persones, experiències, etc. que ens podrien ser molt interessants i enriquidors. Per una altra banda, com a mestres, també hem de ser molt conscients dels missatge que donem als nostres alumnes; penso que cada dia servim com a model i som un exemple a seguir per tots aquells nens i nenes amb els que tractem a escola. Des del meu punt de vista, hem de ser molt curosos a l’hora de tractar certs temes, com ara el del racisme, ja que ens podem trobar en una situació similar a la del vídeo, és a dir, que volent potenciar el respecte cap a altres cultures i fer crítica social, estiguem fent, de manera totalment inconscient, apologia al racisme.

ACTIVITAT 2

2.1. MÈTODE DE TREBALL : TRENCACLOSQUES

•- Es divideix el grup classe en un determinat nombre d’Equips de Base.

•- El material a estudiar es divideix en tantes parts o subtemes com membres té cada equip, de manera que cada un dels membres rep una part de la informació del tema que, en conjunt, ha d’estudiar tot l’equip.

•- Cada membre de l’equip prepara la seva part del tema, individualment, amb el material que li ha facilitat el professor o amb el que ell ha hagut de buscar.

•- Tot seguit es reuneix amb els membres dels altres equips que han estudiat el mateix subtema, formant un Equip d’Experts, i l’estudien a fons, fins que n’esdevenen “experts”.

•- Després cadascú se’n torna al seu Equip de Base i “ensenya” als seus companys allò sobre el qual se n’ha tornat un “expert”. 

2.2. "ORIENTACIONS PER A UN/A MESTRE/A NOVELL PER A TRACTAR ALUMNES QUE PRESENTEN TDAH"

GRUP A – Metodologia en donar les classes

1-      Com donar les classes:

-          Dinàmiques per captar l’atenció

-          Aprenentatge significatiu

-          Activitats curtes

-          Material atractiu

2-      Com explicar continguts acadèmics:

-          Aprenentatge significatiu

-          Baix nivell d’abstracció

-          Prioritzar continguts

3-      Assignació de deures i tasques:

-          Llibreta personal

-          Tasques no repetitives i de durada curta

-          Càrrec de responsabilitat dels deures

GRUP B – Com millorar el comportament del nen

1-      Supervisió constant:

-          Agenda supervisada

-          Objectius a curt termini

-          Assignar-li tutor que faci aquest seguiment per part de la família

2-      Tutories individualitzades:

-          Tutoria en moviment

-          Treballar un hàbit per setmana

-          Expressió corporal

3-      Eines bàsiques pel control de comportament:

-          Fer graella amb el que ha de portar

-          Graella de comportament

-          Posició a l’aula (primera fila?)

-          Tutoria sobre l’alumne amb o sense ella a la classe

GRUP C – Orientacions davant de situacions concrets

1-      S’aixeca sovint:

-          Recordar normes de classe

-          Prendre-li la cadira

2-      Interromp constantment:

-          Mestre calla, fent-lo conscient del que fa

-          Fer-li explicar a ell, per a que calli

3-      Molesta companys de taula.

-          Separar-lo

-          Fer-li reflexionar, empatia davant els seus companys

GRUP D – Com millorar l’autoestima a l’aula

1-      Predisposició per part del mestre:

-          Reforços positius

-          Ser empàtic, i molt pacient

-          Aprenentatge significatiu

-          Anticipar-li respostes

-          Comunicació i atenció individualitzada

2-      Proposta d’activitats:

-          Trobar un racó d’espai personal (despatx)

-          Treball cooperatiu en grups anivellats, o parelles

-          Dinàmiques de grup per a potenciar l’autoestima i cohesionar el grup

-          Establir rols

3-      Punts claus per a la millora de l’autoestima i el comportament en general:

-          Reforços positius

-          Atenció individualitzada

     Etc.

Seminari: 3a Sessió

EL DECRET 142/2007

Activitat 1

L'àrea triada  és la de Llengua, en concret, la de Primera Llengua Estrangera , ja que és l'especialitat amb la que treballo cada dia, ja sigui a Educació Infantil com a Educació Primària.

Aquest en seria l'esquema bàsic:

1. Dimensió comunicativa
     1.1. Parlar i conversar
     1.2. Escoltar i comprendre
     1.3. Llegir i comprendre
     1.4. Escriure

2. Dimensió Plurilingües i Intercultural

3. Criteris d'avaluació

4. Continguts comuns amb altres àrees.
- Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d'altres àrees.

LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL

Activitat 2

A l'enllaç següent s'hi pot trobar la UP de la qual s'ha fet l'anàlisi. Es tracta d'una UP planificada per a alumnes de Primer de Primària i basada en el llibre de text que utilitzen, tot i que, s'hi han afegit altres activitats per tal de complementar-la.

http://www.scribd.com/doc/49650000

A continuació, s'hi pot trobar l'enllaç de l'anàlisi de la UP:

http://www.scribd.com/doc/49650300

Taller: Tutoria, Famílies i Serveis Externs

Reflexió sobre l'entrevista a Manuel Segura

L'entrevista de Manuel Segura m'ha fet pensar en tres situacions diferents de la meva vida actual, en les quals gairebé cada dia penso, em passen pel cap, em preocupen... i des del meu punt de vista em van fent créixer com a persona i millorar en la meva tasca docent.

En primer lloc, una d'elles està relacionada amb un familiar molt proper que està en plena adolescència. La seva vida i la del seu voltant ha fet un gir de 180º. Podríem dir que els seus pares no accepten que el seu fill ja no sigui un nen, per tot el que ha anat passat no es refien d'ell, li controlen gairebé tots els passos que fa... Ell se sent, constantment , pressionat,  enrabiat amb el món, frustrat i perdut. La relació entre pares i fill ha arribat a tal punt que el diàleg, puntal més necessari per a resoldre molts dels conflictes, tal i com apunta Segura, és inexistent. Des del meu punt de vista, els pares cal que reprenguin la situació gairebé des de zero, posant-hi ordre i agafant com a eina indispensable la creació d'un vincle de confiança basat en el diàleg. D'aquesta manera, potser, podran ajudar al seu fill a recuperar la confiança en ell mateix i, així, ajudar-lo a tenir i saber arribar a les eines necessàries per resoldre situacions quotidianes en un futur. 

En segon lloc, Manuel Segura respon a la pregunta "En esencia ¿En qué consiste educar?"dient "Mucho cariño, es decir, paciencia y normas claras, y a medida que van creciendo, más y más diálogo". Aquesta resposta m'ha fet pensar en el grup de nois i noies del Cau que tenen entre 14 i 17 anys. Des de que va començar el curs han anat tenint algunes idees però cap d'elles ha resultat donar els fruits esperats. Tot i que, ells sempre afirmen haver-s'ho passat molt bé, els monitors acabem valorant les activitats sempre amb "notes" més aviat baixes. Pensem que, sovint, se senten perduts, nosaltres (els monitors) donem per suposada la seva autosuficiència i en veure que no és així perdem la paciència, ens frustrem i reflexionem sobre el que no devem estar fent prou bé perquè continuem sense obtenir bons resultats. Després de llegir la resposta de Segura, he arribat a la conclusió que, potser, no ho estem fent tan malament; simplement estem al bell mig d'un procés de creixement que avança lentament i que per arribar a allò desitjat només ens cal continuar aportant més afecte, més paciència, més normes clares i més diàleg.

Per últim, aquesta entrevista també m'ha fet pensar en el projecte de treball cooperatiu que, enguany, s'ha engegat a l'escola on faig de mestra, a més a més, com a especialista d’anglès són moltes les vegades que proposo als alumnes fer grups de treball. Manuel Segura afirma que la nostra societat educa l’ individualisme i la competència, mentre que les empreses demanen personal que sàpiga treballar en equip.  La realitat és que el treball cooperatiu dins l’aula no sempre és fàcil, els alumnes mostren poca predisposició per a treballar en grup, parella... més sovint del que els mestres esperem. Compartir, ajudar, dialogar, entre d’altres són aspectes que cal treballar una vegada i una altra i, poc a poc, amb passets molt petits, anem observant millores.

2a Sessió: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

ACTIVITAT 1: Reflexió a partir del vídeo "Dinner for two"

En un primer moment, podem observar una comunitat tranquil·la que es disposa a acabar el dia. Poc a poc, la nostra atenció se centra en els dos camaleons, la seva competitivitat per a caçar insectes va incrementant, fins a arribar a la lluita amb totes les lletres, per tal d'aconseguir-ne un en concret. Paral·lelament, observem un gripau pacient que té serioses dificultats per a menjar, un ocell que cuida dels seus ous... A mesura que avança el vídeo i la baralla dels camaleons, tota la comunitat d'animals va deixant la seva rutina per a prestar-los atenció. Acaben molestant a tothom i, fins i tot, posen la seva vida en perill (segurament, sense adonar-se'n), ja que una serp i dos cocodrils esperen el seu descuit per a cruspir-se’ls. Quan la branca damunt la qual s'entesten a lluitar es trenca i ells estan a punt de caure a les boques dels cocodrils, sembla que s'han adonat de la tonteria per la que es barallaven i del munt d'oportunitats que han perdut per a caçar altres insectes però no és així. Necessiten ajuda “externa” per a solucionar el conflicte. El personatge que fa de mediador és la granota. Els fa asseure i parteix un tros per a cadascú  l’ insecte que els ha portat a discutir-se.

La granota podríem dir que agafa el lideratge Poder de relació. A l’inici del vídeo no ho sembla, però a la part final es veu, clarament, que fa ús de les seves característiques i eines personals per tal de resoldre el conflicte. Potser, aplica la dinàmica Philips 66 ja que és evident que entre els dos camaleons hi fa falta comunicació, només es barallen i no dialoguen. Per una altra banda, es fa necessari arribar a un acord amb certa rapidesa; això és el que aconsegueix la granota, fent que els camaleons comparteixin l’insecte. Finalment, la granota potencia el procés democràtic, ja que reparteix el mateix per a tothom.

ACTIVITAT 2: CASOS PRÀCTICS 

"Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu" 

La següent reflexió és fruit del cas "Del no res al conflicte" que es pot trobar en l'enllaç  que hi ha a continuació:  http://www.scribd.com/doc/48248383

Aquest cas té lloc durant una sessió d'Educació Física, tres alumnes acaben barallant-se durant l'activitat que estaven fent. Per tal de resoldre el conflicte, el mestre els fa omplir un full on han de reflexionar sobre allò que ha passat. Mentre dos dels alumnes ho porten a terme, el tercer es nega a fer-ho. El mestre acaba decidint deixar-lo al marge de tota la sessió, pensant que d'aquesta manera reaccionarà però no és així.

Estratègies pensades de nivell individual (autoanàlisi)

Penso que deixar l'alumne Manu apartat durant tota la sessió, en principi, no és la millor solució, ja que aquesta estratègia no resoldrà la problemàtica. Per una altra banda, el mestre no li està transmeten empatia, ni ganes de resoldre el conflicte. Si un alumne es tanca en banda necessitarà ajut extern. Per anar bé, el mestre hauria de dialogar amb ell, d'aquesta manera també podria entendre l'origen del conflicte. Una via de resolució hagués estat la de buscar assertiment entre tots tres alumnes. A més a més, el full d'incidències que omplen potser no era del tot necessari per a aquesta situació en concret. 

Estratègies aportades pels companys (contrast)

Amb la resta de companys vam constatar que, tot i que, l'estratègia usada pel mestre és una bona manera per a fer-los reflexionar, queda una mica coixa. És a dir, que no acaba de ser eficient per a tots tres alumnes. A més a més, el mestre ha de descuidar la resta del grup durant uns minuts per tal d'atendre els que tenien el conflicte.

L'estratègia proposada amb els companys segueix el model proposat a l'autoanàlisi, és a dir, el mestre hagués hagut d'haver usat la via del diàleg, sobretot, amb en Manu. També vàrem coincidir que el mestre hagués hagut de deixar la conversa per després de la sessió d'Educació Física, d'aquesta manera no hagués descuidat la resta del grup.

Altres propostes que varen sorgir són les següents:

- Donar una altra oportunitat al Manu durant la sessió.

- Hagués estat millor haver omplert el full d'incidències després de la sessió.

- Fer dialogar tots tres alumnes a la vegada.

- Fer participar la resta del grup en la resolució del conflicte

Proposta definitiva (redescripció)

El mestre havia de buscar una estratègia que li permetés saber quin era l'origen del conflicte, si hi ha hagut algun tipus de malentès, si hi ha hagut conflicte d'interessos, si el conflicte ha estat fruit d'un malestar personal, etc. 

Veient que en Manu tenia una actitud passiva, havia d'intentar encaminar-lo cap a una actitud de col·laboració, per tal de treballar amb els altres dos companys i no contra ells  (amb una visió de guanyar-guanyar), per així assolir un entorn de creixement, de respecte mutu i d'acceptació. És a dir , amb una actitud mental positiva (AMP), enfocant el conflicte com a una oportunitat de millora. D'aquesta manera, el mestre hagués afavorit al desenvolupament de la intel·ligència interpersonal, a la maduresa en el raonament moral i en valors i a l'adquisició del control emocional dels alumnes.

En resum, el mestre hagués hagut d'haver iniciat un procés horitzontal a tres bandes sent ell qui creava les condicions amb la intenció de posar-se d'acord.